Polímers i Nobel de Química I

En aquesta entrada parlaré dels Nobels de Química relacionats amb els polímers, no és que n'hi haja a cabassos, però sí que tenim més d'un i de dos exemples d'estudis i descobriments amb la rellevància suficient com per a haver estat guardonats amb els coneguts premis.

Per ordre cronològic, tenim:

• L'austríac Adolf Zsigmondy, l'any 1925, fou guardonat amb el Nobel de Química "per la demostració de la natura heterogènia de les dissolucions col·loidals i pels mètodes usats, els quals van convertir-se en fonamentals per a la química col·loidal moderna"

Zsigmondy va desenvolupar l'ultramicroscopi, gràcies al qual
va obtindre els resultats que el van conduir fins al Nobel. 

 

• L'any 1953 va ser guardonat Hermann Staudinger, "pels seus descobriments relacionats amb la química de les macromolècules". Aquest alemany va desenrotllar el concepte de macromolècula, va demostrar que els polímers són cadenes llargues d'unitats xicotetes que es repeteixen i estan unides per enllaços covalents.

Hermann Staudinger

En la següent entrada acabaré aquest interessant tema amb els Nobel de Química a Ziegler i Natta, Flory i Heeger, MacDiarmid i Shirakawa.

     

Bibliografia

Nobelprize.org. The Nobel Prize in Chemistry 1925. Disponible en https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/1925/summary/

Nobelprize.org. The Nobel Prize in Chemistry 1953. Disponible en https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/1953/summary/

Martínez-Reina, Marlon, and Eliseo Amado-González. "Premios Nobel de Química y Filatelia. Parte III: polímeros, coloides, química aplicada, química inorgánica y premios siglo XXI". Revista cubana de Química, vol.26, no. 1, 2014, p. 37+. ISSN 2224-5421

Girap, S. (2018), "Richard Adolf Zsigmondy". Disponible en https://alchetron.com/Richard-Adolf-Zsigmondy#-

Ese punto azul pálido (Blue Pale Dot), (2012), "Las macromoléculas de Hermann Staudinger", disponible en https://www.esepuntoazulpalido.com/2012/06/las-macromoleculas-de-hermann-staudinger.html