Polietilé: el plàstic més venut del món

El polietilé (polímer format per la repetició de monòmers d'etilé: CH2=CH2) és el plàstic més venut del món. Ampolles de tot mena, bosses de brossa, films plàstics, recipients per aliments i menjar preparats... Es tracta d'un material molt lleuger i resistent, inert (estable envers agents externs, durable en el temps), usat en els seus inicis per fabricar radars i cables submarins en la II Guerra Mundial.

Les molècules d'etilé s'obtenen a partir de la destil·lació del petroli en la indústria petroquímica, però també es genera de manera natural per les plantes: és una hormona vegetal que causa el madurament de fruites i verdures, tant és així que aquest gas està controlat quantitativament en l'atmosfera dels magatzems de fruita per accelerar o alentir el procés de maduració de fruites i verdures. També poden obtindre's a partir d'etanol (obtingut de la biomassa).

Aquestes molècules reaccionen químicament en una reacció de poliaddició i el resultat és una molècula de cadena llarga amb la següent estructura: H3C-CH2-(CH2-CH2)n-CH2-CH3 (n és un nombre variable, indica la longitud de la cadena).

Industrialment s'utilitza el polietilé d'alta i baixa densitat:

Imatge de https://bit.ly/37GVTjJ

• HDPE: high density polyethylene. Es tracta del plàstic més usat al món pels avantatges que presenta: lleuger, resistent, inert, baix costos d'obtenció i fabricació.  La seua estructura molecular es caracteritza per ser una cadena llarga lineal. És possible obtindre-ho a escala industrial gràcies als catalitzadors Ziegler-Natta.

• LDPE: low density polyethylene. La seua estructura molecular es caracteritza per ser una cadena ramificada. 

Bibliografía

http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2006/04/frutas-maduras-y-tupperware.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Polietil%C3%A8_d'alta_densitat

https://ca.wikipedia.org/wiki/Polietil%C3%A8_de_baixa_densitat

https://www.llaberiagroup.com/como-tratar-al-polietileno-de-alta-densidad/

https://tecnologiadelosplasticos.blogspot.com/2012/07/polietileno-pe.html

Origen de la paraula POLÍMER

Polímer... què és un polímer? Qué relació n'hi ha entre el concepte i l'origen del mot? Les respostes a aquestes preguntes estan explicades a continuació!

Foto d'estefania17. Font: Pixabay

Polímer és una paraula composta d'un prefix (POLI) més un sufix (MER). Ambdós són d'origen etimològic grec. 

D'un costat, POLI significa molts, diversos, abundància, pluralitat. Exemples de paraules amb aquest prefix en tenim moltíssims: poliedre (cos geomètric compost de moltes cares), policlínica (clínica on es tracten moltes classes de malalties), poligàmia (situació d'estar casat/casada o emparellat/emparellada amb més d'una persona), polimorf (que té moltes formes)... Com podeu observar, en tots aquests mots es repeteix el sufix POLI que, a més i, simultàniament, té sentit amb la seua definició.

D'altre costat, el sufix MER (del grec méros) denota parts, i està íntimament relacionat amb el lèxic científic, concretament amb la química, ja que la major part dels exemples de paraules amb aquest sufix són usats en química. Alguns exemples que segurament ja coneixereu són: monòmer, dímer, trímer, oligòmer, enantiòmer, isòmer...

Per tant, podem dir amb seguretat que un polímer és una substància formada per moltes parts. Però aquesta definició és massa general i haurem de ser un poc més concisos. A continuació s'especifiquen les dues definicions de polímer, ja que aquesta paraula pot referir-se a dos conceptes que no són exactament el mateix:

• A) Un polímer és una macromolècula (molècula molt, molt gran) formada per molècules petites (monòmers) que es repeteixen cents o milers de voltes i estan unides entre elles per enllaços covalents. 

• B) Un polímer és un material format per moltes molècules grans (macromolècules) que, al mateix temps, estan constituïdes per moltes parts iguals i unides entre sí (monòmers). 

D'acord amb aquesta última definició podem dir que el 100% dels plàstics (la paraula plàstic també té origen grec i significa mal·leable per fusió, pressió o altres mètodes mecànics) són polímers (polímers termoplàstics). Exemples de plàstics que, amb el seu mot (etimologia) ens indiquen que aquesta informació és certa i té molt de sentit són: polietilé, poliamida, polièster, policaprolactona, polietilé tereftalat...

Per concloure, vull denotar un fet relacionat amb els mots i el tema d'aquest blog: la paraula de l'any 2018 d'acord a Fundeu BBVA va ser MICROPLÀSTIC. Aquesta paraula va ser escollida degut a la seua presència i ús a les xarxes socials, actualitat informativa, mass media... i també pel seu interés lingüístic.

Bibliografia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_prefixos

https://ca.wiktionary.org/wiki/poli-

https://en.wiktionary.org/wiki/-mer 

http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2018/10/pues-no-los-pcbs-no-son-plasticos.html

https://www.fundeu.es/recomendacion/microplastico-palabra-del-ano-2018/

Polímers i Nobel de Química II

Continue i finalitze les entrades relacionades amb els premis Nobel de Química relacionats amb polímers. A l'entrada anterior vam finalitzar amb el Nobel a Staudinger l'any 1953, seguint un ordre cronològic tenim:

• Karl Ziegler i Giulio Natta van compartir el Nobel de química l'any 1963 "pels seus descobriments químics i tecnològics dels polímers d'elevat pes molecular". L'alemany Ziegler va demostrar que els catalitzadors organometàl·lics poden ser utilitzats per a reaccions de polimerització i l'italià Natta va aconseguir l'obtenció de polímers amb una estructura molecular de gran regularitat (polipropilé isotàctic).

Entrega del Nobel a Natta (davant a la dreta, amb bastó)
i a Ziegler (al fons, amb ulleres).

• L'any 1974 va ser per Paul J. Flory "pel seu fonamental treball, teòric  i experimental, en la fisicoquímica de les macromolècules". Aquest estatunidenc va descobrir com es formen les molècules que després s'enllacen per formar els materials plàstics.

• L'any 2000, el Nobel de Química va ser compartit per tres científics: Alan J. Heeger, Alan G. MacDiarmid i Hidei Shirakawa per la publicació de l'article "Synthesis of Electrically Conducting Organic Polymers: Halogen Derivates of Polyacetylene" a la Journal of the American Chemical Society. En altres paraules; el premi va ser atorgat "pel descobriment dels polímers conductors" i les seues aplicacions com a fotodíodes, díodes emissors de llum i microelectrònica basada en materials plàstics. Els seus estudis estan relacionats amb el descobriment dels catalitzadors Ziegler-Natta.

Publicació de H. Shirakawa sobre els estudis previs a l'article pel qual van ser guardonats amb el Nobel.

     

Bibliografia

Nobelprize.org. The Nobel Prize in Chemistry 1963. Disponible en https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/1963/speedread/

Nobelprize.org. The Nobel Prize in Chemistry 1974. Disponible en https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/1974/summary/

Nobelprize.org. The Nobel Prize in Chemistry 2000. Disponible en https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/2000/summary/


Martínez-Reina, Marlon, and Eliseo Amado-González. "Premios Nobel de Química y Filatelia. Parte III: polímeros, coloides, química aplicada, química inorgánica y premios siglo XXI". Revista cubana de Química, vol.26, no. 1, 2014, p. 37+. ISSN 2224-5421

El blog del búho (2006), "Cuando las moléculas se dan la mano". Disponible en http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2006/03/cuando-las-moleculas-se-dan-la-mano.html

El blog del búho (2014), "Los becarios espías y el Noble de Química de 1963". Disponible en http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2014/10/los-becarios-espias-y-el-nobel-de.html

El blog del búho (2010), "Mahler y Flory". Disponible en http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2010/06/mahler-y-flory.html

Shirakawa, Hideki. (2001). The Discovery of Polyacetylene Film: The Dawning of an Era of Conducting Polymers (Nobel Lecture). Angewandte Chemie International Edition. 40. 2574 - 2580.

Polímers i Nobel de Química I

En aquesta entrada parlaré dels Nobels de Química relacionats amb els polímers, no és que n'hi haja a cabassos, però sí que tenim més d'un i de dos exemples d'estudis i descobriments amb la rellevància suficient com per a haver estat guardonats amb els coneguts premis.

Per ordre cronològic, tenim:

• L'austríac Adolf Zsigmondy, l'any 1925, fou guardonat amb el Nobel de Química "per la demostració de la natura heterogènia de les dissolucions col·loidals i pels mètodes usats, els quals van convertir-se en fonamentals per a la química col·loidal moderna"

Zsigmondy va desenvolupar l'ultramicroscopi, gràcies al qual
va obtindre els resultats que el van conduir fins al Nobel. 

 

• L'any 1953 va ser guardonat Hermann Staudinger, "pels seus descobriments relacionats amb la química de les macromolècules". Aquest alemany va desenrotllar el concepte de macromolècula, va demostrar que els polímers són cadenes llargues d'unitats xicotetes que es repeteixen i estan unides per enllaços covalents.

Hermann Staudinger

En la següent entrada acabaré aquest interessant tema amb els Nobel de Química a Ziegler i Natta, Flory i Heeger, MacDiarmid i Shirakawa.

     

Bibliografia

Nobelprize.org. The Nobel Prize in Chemistry 1925. Disponible en https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/1925/summary/

Nobelprize.org. The Nobel Prize in Chemistry 1953. Disponible en https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/1953/summary/

Martínez-Reina, Marlon, and Eliseo Amado-González. "Premios Nobel de Química y Filatelia. Parte III: polímeros, coloides, química aplicada, química inorgánica y premios siglo XXI". Revista cubana de Química, vol.26, no. 1, 2014, p. 37+. ISSN 2224-5421

Girap, S. (2018), "Richard Adolf Zsigmondy". Disponible en https://alchetron.com/Richard-Adolf-Zsigmondy#-

Ese punto azul pálido (Blue Pale Dot), (2012), "Las macromoléculas de Hermann Staudinger", disponible en https://www.esepuntoazulpalido.com/2012/06/las-macromoleculas-de-hermann-staudinger.html

Elements d'una guia docent IV: OBJECTIUS I CONTINGUTS

     Aquesta serà la quarta i última píndola amb definicions dels conceptes i apartats que han d'aparéixer a una guia docent d'una assignatura, d'un tema, etc. Per últim, he decidit parlar dels objectius i continguts. Aquests conceptes responen a la pregunta: Què volem saber?

     OBJECTIUS

     Els objectius són les capacitats a assolir per part de l'alumnat com a conseqüència del procés d'ensenyament-aprenentatge, estan definits en la legislació escaient i integren el saber, el saber fer i el saber fer i estar. Existeixen diferents tipus d'objectius:

• Cognitius: relacionats amb els coneixements o habilitats a adquirir. Es relacionen amb verbs com identificar, enumerar, assenyalar, distingir, explicar, classificar, comentar, memoritzar, generalitzar...
• Acadèmics: específics de l'assignatura o matèria.
• Culturals: relacionats amb la zona geogràfica i les tradicions.
• Lingüístics: relacionats amb la lectura i l'escriptura, l'expressió oral i escrita, la comprensió oral i escrita.

     CONTINGUTS

   
      Els continguts són un conjunt de formes culturals i sabers que formen part de cada àrea curricular. Integren conceptes, procediments i actituds. Són sabers que permeten el desenvolupament de determinades capacitats o competències en l'alumnat.

• Cognitius: destreses cognitives (identificar, enumerar, classificar...), habilitats de processament de la informació (reunir, processar i comunicar informació), estratègies d'aprenentatge (fer preguntes, demanar aclariments, aplicar una regla, prendre notes...)

• Acadèmics: continguts disciplinaris de les àrees no lingüístiques.

• Culturals: cultura tradicional, gastronomia, festes, llocs emblemàtics, etc. ; diferents situacions respecte al tòpic en altres llocs del món (el medi ambient, l'aigua, la família...); un mateix fet des de diferents punts de vista (un problema social des de diferents partits...); etc. 

• Lingüístics: lèxic específic, gèneres de text, habilitats de lectura (identificar tema, idees principals, diferenciar fets i opinions...) i escriptura (planificar, documentar-se, elaborar un esborrany i revisar-ho...)...

     Després d'estudiar la nostra assignatura, l'alumnat haurà obtingut unes millores o guanys descrits als apartats d'OBJECTIUS i COMPETÈNCIES de la nostra guia docent. Quant als CONTINGUTS, si els han assolit o no, ho esbrinarem amb l'avaluació.

Bibliografia d'aquesta entrada:

Pascual, V. (2004), "Guia per a elaborar una unitat didàctica TILC", en Jornada d'ensenyament i ús del valencià als centres educatius, UA, <https://lacivica.cat/wp-content/uploads/2014/06/Guia-elaboracio-unitats-Alacant.pdf>

Pascual, V. (2008), "Components i organització d'una unitat amb tractament integrat de llengua i continguts en una L2", Caplletra, 45, 121-152, <https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4791>

https://formaciocclau.files.wordpress.com/2016/10/definicions-de-competencia_-val-i-esp.pdf

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500002875244&name=DLFE-201682.pdf

https://web.ua.es/va/ice/documentos/recursos/materiales/guia-docente-val.pdf

http://blogs.blanquerna.edu/disseny-universal-aprenentatge-intervencio-educativa/programacio-i-disseny-duna-intervencio-educativa/

http://www.ub.edu/dllenpantalla/enfilem/doc/CAP4/06_5TEXTCAP4.pdf

Elements d'una guia docent III: COMPETÈNCIES

     Aquesta n'és la tercera píndola sobre com i quina informació es pot trobar a una programació didàctica. A continuació, defineix i comente les competències:

     COMPETÈNCIES

      La competència és la capacitat d'aplicar coneixements, destreses i actituds en contextos més o menys complexos i reals, incloent-hi la capacitat de resposta a problemes, imprevistos, l'autonomia, la flexibilitat i la col·laboració amb l'entorn. Per tant, la competència es basa en la integració i l'activació de coneixements, habilitats i destreses, actituds i valors.

     Dit amb altres paraules: la competència és un saber fer complex resultat de la integració, mobilització i adequació de capacitats i habilitats i de coneixements (coneixements, actituds i habilitats), utilitzats eficaçment en situacions que tinguen un caràcter comú (Lasnier, F., 2000).

     Les competències clau a adquirir al finalitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'educació bàsica obligatòria i batxillerat estan definides en la legislació (Reial Decret 1631/2006 de 29 de desembre  i Llei Orgànica 8/2013, del 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa) i són les següents:


     - Competència en comunicació lingüística (CCL): comporta el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l'ús funcional, almenys, d'una llegua estrangera.


     - Competència matemàtica i competència bàsica en ciència i tecnologia (CMCT):

• La competència matemàtica implica l'habilitat de seguir processos de pensament crític o elements de la lògica en una varietat de situacions i contextos quotidians.  
• La competència en ciència i tecnologia comporta un apropament i interacció amb el món físic per a la protecció i millora de la qualitat de vida. Formen part d'aquesta competència l'ús responsable dels recursos naturals, l'atenció al medi ambient, el consum racional i la protecció de la salut

     - Competència digital (CD): comporta ser una persona autònoma, eficaç, crítica i responsable al tractar la informació i les distintes ferramentes tecnològiques de manera habitual.

     - Competència per aprendre a aprendre (CAA): suposa disposar d'habilitats per a iniciar-se en l'aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera, cada vegada, més eficaç i autònoma.


     - Competències socials i cíviques (CSC): es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu, amb la comprensió de la realitat social en què es viu i amb el coneixement crític de la democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets i obligacions cíviques.


     - Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor (SIEE): Aquesta competència condueix a la capacitat de triar amb criteri propi, d'imaginar projectes i de portar avant les accions necessàries per a desenrotllar les opcions i plans personals responsabilitzant-se d'ells, tant en l'`àmbit personal, com  social i laboral.


     - Consciència i expressions culturals (CEC): el desenvolupament d'aquesta competència suposa actituds i valors personals d'interés, reconeixement i respecte per les diferents manifestacions artístiques i culturals, i per la conservació del patrimoni.

Bibliografia d'aquesta entrada:

https://formaciocclau.files.wordpress.com/2016/10/definicions-de-competencia_-val-i-esp.pdf

https://www.educacionyfp.gob.es/educacion/mc/lomce/el-curriculo/curriculo-primaria-eso-bachillerato/competencias-clave/ciencias.html

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500002875244&name=DLFE-201682.pdf

https://web.ua.es/va/ice/documentos/recursos/materiales/guia-docente-val.pdf

http://blogs.blanquerna.edu/disseny-universal-aprenentatge-intervencio-educativa/programacio-i-disseny-duna-intervencio-educativa/

http://www.ub.edu/dllenpantalla/enfilem/doc/CAP4/06_5TEXTCAP4.pdf

Elements d'una guia docent II: METODOLOGIA

     En aquesta entrada continuaré parlant dels elements d'una unitat didàctica. Concretament, de la metodologia. Aleshores, què és la metodologia en una unitat didàctica?

• METODOLOGIA: COM APRENEM?

     La metodologia és un conjunt coherent de tècniques i accions coordinades lògicament per a dirigir l'aprenentatge de l'alumnat cap als objectius d'aprenentatge previstos. Els mètodes a utilitzar per la part docent han de permetre la participació de l'alumnat per exercitar les competències a adquirir, també l'alumnat ha de ser el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge.

     En el meu cas, he decidit usar la metodologia TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts)  per a la meua programació didàctica perquè em permet treballar els objectius i competències de la meua assignatura conjuntament amb els objectius i competències d'un ensenyament plurilingüe i pluricultural d'acord a la legislació actual valenciana. És una metodologia molt interessant i que facilita el treball de desenrotllament i integració de pràcticament totes les competències bàsiques en totes les unitats didàctiques d'una única assignatura (sense oblidar que aquesta metodologia requereix el treball conjunt de tots els departaments docents del centre).

     

    En les següents entrades descriuré què són les competències i els objectius. 

    Bibliografia d'aquesta entrada:

https://web.ua.es/va/ice/documentos/recursos/materiales/guia-docente-val.pdf

http://blogs.blanquerna.edu/disseny-universal-aprenentatge-intervencio-educativa/programacio-i-disseny-duna-intervencio-educativa/

http://www.ub.edu/dllenpantalla/enfilem/doc/CAP4/06_5TEXTCAP4.pdf

Elements d'una guia docent I: INTRODUCCIÓ

     Hola a tothom!

     En les primeres entrades del bloc he decidit parlar d'una temàtica que no serà l'habitual: els elements d'una guia docent.

     Crec que és "el tema" per començar el bloc perquè aquest ha estat creat com a ferramenta d'ús per a docents i alumnat d'ESO i batxiller i aquests col·lectius han de conéixer els elements d'una guia docent (d'una assignatura, unitat didàctica, etc.), ja que aquesta guia ens aclarirà els objectius a adquirir, els continguts a estudiar, les competències que desenrotllarem, com i quan serà l'avaluació i altres aspectes rellevants. Però... Quins elements formen una guia docent?

     En primer lloc, els elements d'una unitat didàctica són:

• Contextualització/presentació
• Metodologia
• Competències
• Objectius
• Continguts
• Activitats
• Avaluació
• Temporalització (planificació)
• Bibliografia i recursos

     Ara que ja coneixem l'estructura... què són els objectius, la metodologia, les competències o els continguts d'una unitat didàctica, assignatura o activitat?

     En les següents entrades descriuré aquests elements que formen l'estructura d'una unitat didàctica.

     Bibliografia d'aquesta entrada:
https://web.ua.es/va/ice/documentos/recursos/materiales/guia-docente-val.pdf

http://blogs.blanquerna.edu/disseny-universal-aprenentatge-intervencio-educativa/programacio-i-disseny-duna-intervencio-educativa/

http://www.ub.edu/dllenpantalla/enfilem/doc/CAP4/06_5TEXTCAP4.pdf