EL PVC

Foto de Wikipedia

El PVC o clorur de polivinil s'obté per polimerització del monòmer clorur de vinil:

Monòmer de PVC

Aquest material és un plàstic econòmic d'obtindre, amb alta durabilitat, estabilitat mecànica, alta resistència a la corrosió, agents externs (sol, pluja, altes i baixes temperatures) i als agents químics, aïllant tèrmic i acústic, colorable,  i reciclable.

És un dels plàstics que més fàcilment podem identificar al laboratori mitjançant un test de flama: amb un encenedor, quan es crema un material de PVC es produeix una flama característica de color verd (en un espai amb poca llum és més fàcil observar-la). Cal tindre molta atenció a les mesures de seguretat quan realitzem test de laboratori, especialment amb aquest tipus de test ja que ens podem cremar fàcilment.

Foto de pixabay

S'utilitza industrialment per fabricar:

• Canonades per gas, calefacció, aire condicionat, lampisteria, canonades per productes industrials, etc., 

Foto de needpix

• Perfils i marcs de finestres (estructura que subjecta el vidre), persianes enrotllables, revestiments (làmines exteriors adherides a materials).

• Films rígids i semirígids per envasos d'aliments i fàrmacs o per aplicacions tècniques com films adhesius, films per revestir els marcs i perfils de finestres (disseny final), films per sòls "efecte fusta/hidràulics"...

Foto de pixabay

• PVC flexible per aplicacions mèdiques i tècniques.

• Aplicacions mèdiques: mànegues flexibles, envàs pel sèrum intravenós o per la sang, guants estèrils quirúrgics...

Foto de pixabay

• Revestiment i aïllament elèctric de cables. El PVC que revesteix el cable té excellent estabilitat tèrmica, estabilitat del seu color en el temps, bones característiques mecàniques...

Imatge de pixabay

• Productes de consum general com xancletes, soles de calçat, canonades de jardí, films per aliments, jupetins salvavides, cinta d'embalar... 

Foto Wikipedia

• Revestiments i fabricació de parquet sintètic per hospitals, gimnasos, particulars...

Els mètodes industrials utilitzats per obtindre materials de PVC són l'extrusió (perfils i marcs de finestres i canonades), calandrat (films), emmotjment per injecció, coating (capa superficial)...



Bibliografia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Clorur_de_polivinil

https://www.stabilisers.eu/applications/

MICROPLÀSTICS

Saps què és un microplàstic? et sona aquesta paraula? De segur que l'has escoltada més d'una vegada: actualment, la presència de microplàstics al medi ambient i les conseqüències en la nostra salut i en la de la resta dels éssers vius, preocupa a la societat, o això és el que demostren aquestes notícies:

• Petició de Greenpeace al govern per eliminar els microplàstics als oceans
• Informe de Greenpeace sobre la presència de plàstics al pescat i marisc
• Notícia: Regne Unit prohibeix l'ús de microplàstics en cosmètics.
• Notícia: EUA prohibeix l'ús de microplàstics en cosmètica.

Un microplàstic és un residu plàstic de xicotetes dimensions. En funció de les dimensions tenim:

• 1-1000 µm   → Microplàstics
• 1-1000 nm   → Nanoplàstics
• 1-10 mm      → Mesoplàstics
• Mida > 1cm → Macroplàstics

D'on provenen aquests microplàstics?

- Residus plàstics que rebutgem i acaben al medi ambient. Amb el temps, es degraden per l'efecte de la llum i oxigen, fragmentant-se en peces diminutes.

- Fibres tèxtils (naturals i sintètiques). Provenen de la rentadora i/o són arrossegades de l'aire al mar.

- Microesferes o microcàpsules presents en cosmètics, sabó renta-vaixella i pasta de dents. Normalment són agents abrasius, molt eficients per eliminar la brutícia de roba, dents, pèl, vaixella... mitjançant mètodes físics.

Font: https://bit.ly/30awmg7

S'ha de tindre en compte que la Unió Europea ha publicat un informe científic com a criteri per prendre decisions polítiques respecte als microplàstics i la seua presència al medi ambient. Com a conclusió s'explica que, de moment, no existeix evidència d'un risc generalitzat relacionat amb la presència de microplàstics i riscos en la salut.

Bibliografia:

http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2019/07/a-la-busqueda-del-plastico-perdido-en.html

http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2019/06/un-informe-europeo-sobre-microplasticos.html

https://www.eldiario.es/consumoclaro/por_derecho/preguntas-microplasticos-conviene-aclarar_0_703780445.html

Hartmann et al. "Are we speaking the same language? Recommendations for a definition and categorization framework for plastic debris." Environmental Science & Technology 2019 53 (3), 1039-1047

DOI: 10.1021/acs.est.8b05297

Informe de la Unió Europea: Environmental and health risks of microplastics pollution.

https://ec.europa.eu/info/publications/environmental-and-health-risks-microplastic-pollution_en

Kieran et al. "Human consumption of microplastics" Environmental Science & Technology 2019 53 (12), 7068-7074

DOI: 10.1021/acs.est.9b01517

Polietilé: el plàstic més venut del món

El polietilé (polímer format per la repetició de monòmers d'etilé: CH2=CH2) és el plàstic més venut del món. Ampolles de tot mena, bosses de brossa, films plàstics, recipients per aliments i menjar preparats... Es tracta d'un material molt lleuger i resistent, inert (estable envers agents externs, durable en el temps), usat en els seus inicis per fabricar radars i cables submarins en la II Guerra Mundial.

Les molècules d'etilé s'obtenen a partir de la destil·lació del petroli en la indústria petroquímica, però també es genera de manera natural per les plantes: és una hormona vegetal que causa el madurament de fruites i verdures, tant és així que aquest gas està controlat quantitativament en l'atmosfera dels magatzems de fruita per accelerar o alentir el procés de maduració de fruites i verdures. També poden obtindre's a partir d'etanol (obtingut de la biomassa).

Aquestes molècules reaccionen químicament en una reacció de poliaddició i el resultat és una molècula de cadena llarga amb la següent estructura: H3C-CH2-(CH2-CH2)n-CH2-CH3 (n és un nombre variable, indica la longitud de la cadena).

Industrialment s'utilitza el polietilé d'alta i baixa densitat:

Imatge de https://bit.ly/37GVTjJ

• HDPE: high density polyethylene. Es tracta del plàstic més usat al món pels avantatges que presenta: lleuger, resistent, inert, baix costos d'obtenció i fabricació.  La seua estructura molecular es caracteritza per ser una cadena llarga lineal. És possible obtindre-ho a escala industrial gràcies als catalitzadors Ziegler-Natta.

• LDPE: low density polyethylene. La seua estructura molecular es caracteritza per ser una cadena ramificada. 

Bibliografía

http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2006/04/frutas-maduras-y-tupperware.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Polietil%C3%A8_d'alta_densitat

https://ca.wikipedia.org/wiki/Polietil%C3%A8_de_baixa_densitat

https://www.llaberiagroup.com/como-tratar-al-polietileno-de-alta-densidad/

https://tecnologiadelosplasticos.blogspot.com/2012/07/polietileno-pe.html

Origen de la paraula POLÍMER

Polímer... què és un polímer? Qué relació n'hi ha entre el concepte i l'origen del mot? Les respostes a aquestes preguntes estan explicades a continuació!

Foto d'estefania17. Font: Pixabay

Polímer és una paraula composta d'un prefix (POLI) més un sufix (MER). Ambdós són d'origen etimològic grec. 

D'un costat, POLI significa molts, diversos, abundància, pluralitat. Exemples de paraules amb aquest prefix en tenim moltíssims: poliedre (cos geomètric compost de moltes cares), policlínica (clínica on es tracten moltes classes de malalties), poligàmia (situació d'estar casat/casada o emparellat/emparellada amb més d'una persona), polimorf (que té moltes formes)... Com podeu observar, en tots aquests mots es repeteix el sufix POLI que, a més i, simultàniament, té sentit amb la seua definició.

D'altre costat, el sufix MER (del grec méros) denota parts, i està íntimament relacionat amb el lèxic científic, concretament amb la química, ja que la major part dels exemples de paraules amb aquest sufix són usats en química. Alguns exemples que segurament ja coneixereu són: monòmer, dímer, trímer, oligòmer, enantiòmer, isòmer...

Per tant, podem dir amb seguretat que un polímer és una substància formada per moltes parts. Però aquesta definició és massa general i haurem de ser un poc més concisos. A continuació s'especifiquen les dues definicions de polímer, ja que aquesta paraula pot referir-se a dos conceptes que no són exactament el mateix:

• A) Un polímer és una macromolècula (molècula molt, molt gran) formada per molècules petites (monòmers) que es repeteixen cents o milers de voltes i estan unides entre elles per enllaços covalents. 

• B) Un polímer és un material format per moltes molècules grans (macromolècules) que, al mateix temps, estan constituïdes per moltes parts iguals i unides entre sí (monòmers). 

D'acord amb aquesta última definició podem dir que el 100% dels plàstics (la paraula plàstic també té origen grec i significa mal·leable per fusió, pressió o altres mètodes mecànics) són polímers (polímers termoplàstics). Exemples de plàstics que, amb el seu mot (etimologia) ens indiquen que aquesta informació és certa i té molt de sentit són: polietilé, poliamida, polièster, policaprolactona, polietilé tereftalat...

Per concloure, vull denotar un fet relacionat amb els mots i el tema d'aquest blog: la paraula de l'any 2018 d'acord a Fundeu BBVA va ser MICROPLÀSTIC. Aquesta paraula va ser escollida degut a la seua presència i ús a les xarxes socials, actualitat informativa, mass media... i també pel seu interés lingüístic.

Bibliografia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_prefixos

https://ca.wiktionary.org/wiki/poli-

https://en.wiktionary.org/wiki/-mer 

http://elblogdebuhogris.blogspot.com/2018/10/pues-no-los-pcbs-no-son-plasticos.html

https://www.fundeu.es/recomendacion/microplastico-palabra-del-ano-2018/